La Diputació destina 210.000 euros a recuperar la cisterna històrica d’Alberic

La Diputació de València invertirà 210.000 euros en la rehabilitació de la cisterna de l’antic palau senyorial d’Alberic, una infraestructura construïda al segle XIII que va servir durant segles per a abastir d’aigua el palau i la població i que va ser utilitzada com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil. Les obres estan en procés de licitació i tindran un termini d’execució de quatre mesos.

La intervenció està finançada a través de la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació, coordinada per la vicepresidenta Natàlia Enguix. La cisterna és l’únic element que es conserva de l’antic palau senyorial, enderrocat al segle XIX, i ocupa una superfície de 500 metres quadrats. L’actuació permetrà recuperar l’espai i fer-lo visitable.

Enguix destaca la vinculació de la infraestructura amb l’evolució històrica del municipi: «estem parlant d’un tresor patrimonial que va més enllà del seu important ús per a subministrar aigua durant segles, ja que, des de la seua construcció en l’època medieval, ha sigut un reflex de la manera de viure i organitzar-se dels habitants d’Alberic, des de la conquesta de Jaume I i el senyoriu que va passar a dominar la zona fins a la utilització de la cisterna com a refugi durant la guerra, sense oblidar que es va construir una séquia específica amb un sistema per a potabilitzar l’aigua després de l’expulsió dels moriscos».

La cisterna es va construir al mateix temps que el castell o palau situat a la plaça Major. Segons explica l’alcalde d’Alberic, Toño Carratalá, les muralles envoltaven únicament la fortificació situada al centre del municipi i no tota la població, a diferència del que ocorria en altres localitats habitades per cristians.

«Este detall explica la història d’Alberic des del segle XIII, en temps del senyoriu amb vassalls musulmans. La cisterna subministrava aigua al castell i a les cases i es va convertir en una infraestructura col·lectiva. Amb el pas del temps, els nous pobladors cristians no sols la van mantindre, sinó que van construir una séquia des de la Séquia Reial del Xúquer per a portar aigua potable al depòsit»., assenyala Carratalá.

La documentació disponible constata que la cisterna va continuar utilitzant-se entre els segles XVII i XVIII. Entre les referències conservades figura la proposta d’instal·lar-hi il·luminació nocturna i el finançament municipal de les despeses de manteniment.

«Entre els segles XVII i XVIII tenim evidències de l’ús continuat de la cisterna, com la proposta que tinguera llum de nit o les despeses de manteniment que es finançaven amb ingressos municipals. Va ser l’únic que va quedar del palau senyorial quan el poble es va emancipar dels ducs de l’Infantado a mitjan segle XIX»., apunta l’alcalde.

50 projectes de recuperació d’espais de memòria

La rehabilitació de la cisterna d’Alberic forma part dels 50 projectes de recuperació d’espais de memòria aprovats enguany per la Diputació per a 46 ajuntaments. La convocatòria inclou també 17 iniciatives impulsades per associacions memorialistes.

Entre 2024 i 2026, la delegació de Memòria Democràtica ha destinat 3,75 milions d’euros a estos projectes. A esta quantitat se suma un milió d’euros per a campanyes de localització, exhumació i identificació de restes de persones represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Enguix assenyala que la Diputació “«hem duplicat esta legislatura els recursos econòmics per a impulsar polítiques de memòria, perquè considerem que és un deure moral amb eixes persones que porten mitja vida buscant el rastre dels seus éssers estimats i amb els ajuntaments que recuperen espais que ens ajuden a entendre millor la història»..

Estes actuacions es complementen amb iniciatives de divulgació com la publicació de llibres i investigacions, webs dedicades a la memòria, els premis ‘La Memòria a l’Escola’, el programa Memòria en les Biblioteques i el certamen d’investigació María la Jabalina.